Periodistes

Periodistes

Valoració de final de curs

HAS PROGRESSAT EN
• Competència en la gestió de la informació i competència digital: desenvolupament d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació amb l'ús de la tecnologia de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

• Competència social i ciutadana: el contacte habitual amb els mitjans (impresos, audiovisuals o digitals) permet conèixer la realitat social en què vivim i prendre consciència dels drets i obligacions que intervenen en l'exercici de ciutadania en una societat plural i democràtica.

• Competència aprendre a aprendre: a través del contacte amb la realitat social i acadèmica, l'ús reflexiu de la llengua i l'ús de les TIC, l'estudiant pot desenvolupar les habilitats per continuar l'aprenentatge de manera eficaç i autònoma, d'acord amb els seus objectius i necessitats.

• Competència d'autonomia i iniciativa personal: la creació i disseny de textos periodístics tant en treball d’equip de redacció com en  treball individual, permetrà l'adquisició de la consciència i l'aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com responsabilitat, perseverança, autoconeixement i autoestima, creativitat, autocrítica, control emocional i la capacitat de triar i aprendre dels errors.

HAS DE MILLORAR
 • Competència en comunicació lingüística: desenvolupament de la capacitat per comprendre i produir textos diversos (notícies, reportatges, entrevistes, articles d'opinió, cròniques, comentaris, monografies acadèmiques, etc.), d'una manera coherent, adequada, ben cohesionats i correctes en valencià.

 Empar Ibáñez

detinguts 21 joves de bandes llatines



El dia 19 d'abril al metro de Madrid va ser escenari d'una baralla multitudinària entre DDP (Dominican Your say Play) i Ñetas a l'estació de Nuevos Ministerios. Un total de 21 persones pertanyents a tots dos grups van ser detingudes, la majoria d'ells menors després d'un enfrontament que va ser gravat per una de les càmeres del comboi. Com a conseqüència d'aquest incident la línia 6 del suburbà, sentit sud, va estar interrompuda durant més de mitja hora. Les imatges captades demostren la violència d'aquests joves i com van armats amb grans bolomachetes de fins a 40 centímetres de fulla. Les imatges captades demostren la violència d'aquests joves i com van armats amb grans matxets de fins a 40 centímetres de fulla.

ELS GÈNERES PERIODÍSTICS
    Els gèneres textuals relacionats amb el periodisme es classifiquen segons la funció que desenvolupen: informativa o interpretativa (o valorativa). Així, doncs, tenim:
    Els gèneres informatius : s’informa de manera objectiva. Exemples: la notícia i l’entrevista. (La crònica i el reportatge són gèneres mixtos (o híbrids ); és a dir, combinen la informació amb valoracions o interpretacions de l’autor del text.) .
    Els gèneres interpretatius o d’opinió : se’n fa una valoració dels fets. Exemples: l’article d’opinió, l’editorial, la carta al director...

    Els gèneres informatius
    La notícia

    La notícia és un text narratiu que informa d’un fet o d’un esdeveniment de l’actualitat de forma objectiva.
  • Contingut de la notícia
    La notícia s’estructura a l’entorn de sis preguntes bàsiques (les 6w):
    qui? (la protagonitza), què? (ha passat), quan ? (s’ha produït), on? (ha succeït), per què? (ha passat), com? (s’ha esdevingut). Amb tot, però, no sempre es té prou informació per respondre totes aquestes qüestions.
    Aquesta és una estructura fixa, de piràmide invertida; és a dir, la informació es disposa de més a menys importància.

  • Estructura de la notícia
    La notícia presenta tres parts: el titular , l’ entrada (o lead ) i el cos .
    .El titular : exposa de forma clara el contingut de la notícia.
    Pot anar acompanyat de/d’:
    .avanttítol : situa el lector en el context necessari per entendre la notícia. No hi figura sempre.
    .títol : presenta la informació fonamental.
    .subtítol : completa o aclareix la informació que conté el títol. No hi figura sempre.
  • L’ entrada és el primer paràgraf, escrit en negreta o amb un cos de lletra més gran, que facilita les dades bàsiques de la notícia, ampliades al cos. Conté el qui i el què , però també hi poden figurar la resta de preguntes.
  • El cos de la notícia sol presentar la resta de preguntes i desenvolupa els fets complementaris en diversos paràgrafs. Cada paràgraf conté una informació diferent. Si la notícia és molt llarga, sol contenir titolets (en negreta) amb l’objectiu de facilitar-ne la lectura i la comprensió.

  • Aspectes lingüístics de la notícia

  • Funció del llenguatge predominant: referencial (o informativa).
  • .Ús denotatiu del lèxic.
  • .Sintaxi predominant: oracions coordinades i subordinades substantives i adjectives (ordre sintàctic: subjecte+verb+complement).
  • .Ús del mode indicatiu (3a persona).
  • .Modalitat oracional: enunciativa.
  • .La llengua de redacció: clara, precisa i correcta (varietat estàndard, és a dir, varietat comuna).

    El reportatge

  • El reportatge és un text expositiu d’extensió variable que explica uns fets que el periodista (un reporter) ha presenciat o ha investigat directament. Respon a dues situacions comunicatives diferents: amplia un fet d’actualitat, o desenvolupa un tema concret que desperta l’interès del lector.
  • Estructura del reportatge El reportatge sol presentar:
    .un titular : presenta el tema del reportatge.
    .una entrada (no sempre): la primera part del text, que condensa el tema. L’entrada ha de ser atractiva  perquè té la finalitat d’incitar a la lectura del reportatge.
    .el cos de la informació: conté les dades dels fets narrats (causes, conseqüències, testimonis, declaracions, entrevistes...). També pot incloure diversos titolets, fotografies, gràfics, mapes... El paràgraf final sol resumir-ne la idea central.
    La crònica
    La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets ocorreguts en un espai de temps concret. L’autor de la crònica narra els esdeveniments recents dels quals és testimoni i hi afegeix alguns elements d’interpretació i de valoració personals. La crònica sol ser complementària d’altres notícies sobre esdeveniments produïts de forma imprevista (per exemple: segrestos, atemptats, catàstrofes naturals...) o de forma previsible (les seccions fixes dels diaris: cròniques polítiques, esportives, culturals...).
  • L’estil de la crònica és més lliure que el de la notícia. El cronista sol incloure-hi les sis preguntes bàsiques, però amb l’ordre que considera adequat, i el suport gràfic de fotografies, de gràfics... per exemplificar i detallar la informació.
  • Estructura
    L’estructura de la crònica és semblant a la de la notícia:
    . titular informatiu: pot constar d’avanttítol, de títol i de subtítol, o només de títol.
    . entrada (no sempre): primer paràgraf, sovint escrit en negreta, que presenta les dades bàsiques de la crònica.
    . cos : desenvolupa la informació. També conté elements subjectius de l’autor de la crònica, i, doncs, hi figuren recursos com els adjectius valoratius, les comparacions, les metàfores... Si la crònica és llarga, sol incloure titolets.
    Tipus de cròniques:
  • Segons el tema de la crònica, parlem de cròniques polítiques, culturals, esportives, socials... Segons els mitjà de comunicació, parlem de cròniques audiovisuals i de cròniques escrites.

L'entrevista
  • L'entrevista és un diàleg extens i a fons que manté el periodista amb un personatge prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir el màxim d'informació sobre la persona o el tema en què ell està qualificat. Les entrevistes poden ser de dos tipus.
    •  L' entrevista de personalitat : té l'objectiu de revelar el món interior d'una persona rellevant; se centra en els aspectes més representatius del seu tarannà i de la seva obra o activitat professional. Va precedida de dades biogràfiques. Les preguntes poden anar barrejades amb dades i comentaris. No es transcriu el diàleg al peu de la lletra i el text pot reproduir les variants lingüístiques de l'entrevistat.
    •  L' entrevista d'opinió : se centra en les manifestacions i comentaris que una persona qualificada fa sobre una matèria determinada. L'eix de l'entrevista no és tant la personalitat de l'entrevistat com el tema. Va precedida de la presentació de l'entrevistat. El text ha de ser formal i no ha de reflectir les varietats lingüístiques.
ELS GÈNERES D'OPINIÓ
  • La funció dels gèneres d'opinió és crear un parer, favorable o desfavorable, sobre un fet recent per tal d'influir positivament en la consciència de la ciutadania. Els comentaristes són testimonis directes d'aquests esdeveniments i els interpreten, els relacionen, en busquen referents i n'emeten judicis. Els periodistes no interpreten un fet informatiu de manera arbitrària; són professionals que segueixen unes normes deontològiques; però darrera d'una opinió hi ha una determinada d'interpretar el món, és a dir, una ideologia. Sempre s'ha de distingir la dada objectiva del comentari personal.
L'editorial
  • L'editorial és l'article d'opinió o de fons que, sota l'òptica de la direcció del periòdic, reflecteix les grans orientacions del diari i fa palesa la seva ideologia; mai no va signat. L'estructura de l'editorial és la següent:
    •  La introducció: anuncia el tema, el relaciona i el contrasta amb els fets de l'actualitat.
    •  El desenvolupament: exposa la tesi i els arguments
    •  La cloenda: evidencia la interpretació de l'editorialista. Hi apareixen judicis, opinions i contrastos.
    Entre les diverses classes d'editorials, cal destacar-ne les següents: el didàctic (pretén instruir el lector), l'interpretatiu (presenta conclusions que no són definitives) i l'objectiu (exposa només dades comprovables).
L'article d'opinió
Els articles d'opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'interès general. Hi ha articles d'opinió de col·laboradors habituals del mitjà de comunicació i altres de col·laboradors més o menys esporàdics, entesos en els fets o situacions que comenten. L'estructura d'un article és molt diversa. S'acostuma a seguir la tipologia textual expositiva o argumentativa. Els raonaments són divulgatius. El títol pot suggerir el to de l'article: humor, informació crítica, etc. Hi ha quatre tipus d'article d'opinió:
•  El comentari : és un article concís que té un espai propi en el diari o revista. El redacta un periodista habitual del mitjà i els temes són molt variats. De vegades el comentari pot aparèixer de manera simultània amb una notícia informativa sobre el mateix tema.
•  La columna : és un article que ocupa una o dues columnes impreses del mitjà informatiu. El columnista treballa habitualment al diari en el qual té reservat un espai una o dues vegades per setmana. Acostuma a ser un personatge de prestigi, que gaudeix de la confiança de la direcció i és afí a la línia editorial i a la seva ideologia. És el gènere periodístic més personal i l'estil pot ser molt variat. La tribuna lliure tracta qualsevol tema i el columnista pot fer-hi les conjectures que trobi oportunes per crear un estat d'opinió.
•  La col·laboració : és l'article d'opinió més extens. La direcció l'encomana a col·laboradors versats en alguna matèria.
•  L' acudit : és l'expressió d'una opinió en què l'especialista mira l'actualitat des d'un punt de vista crític i incisiu.
Les cartes a la direcció
Les cartes a la direcció exposen crítiques, denúncies, comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o qüestions d'actualitat. No han de superar les vint línies i han d'anar signades. S'hi respecta el registre lingüístic i, si s'escau, s'hi fan les esmenes ortogràfiques adients.
La crítica

La crítica és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra. L'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant de l'obra com de l'autor o autora. El tipus de crítica que publiquen els mitjans informatius són: de literatura, arts plàstiques, música, espectacles i temes diversos (moda, gastronomia).





EXAMEN: 
dia 6 de juny

Detingut un jove por publicar a una red social que maten a més dirigents del pp

Un jove de 19 anys, anomenat Sergi B.J, va ser detingut per la guardia civil a Tavernes de la Valldigna, ja que va pulicar a una red social (twitter) uns comentaris (o twiteers) considerats poc apropiats per a qualsevol red social, fins a un punt en que van que tindre que detenir-lo.
El xic Sergi a publicat: «Aixina es faa ostia!! A matarlos a tots!!!! Mes tirs al cap d PPeros!! Isabel CarrasKO» o «Encara falten molts per matar. I digueu-me radical, però és així. Fan falta més tirs».
La Guardia Civil le imputa un delito de apología del asesinato.


Mor un futbolista de la FEBO Ontinyent durant un partit

Óscar MJ , de 17 anys i jugador de l'equip juvenil B de la FEBO Ontinyent, segons ha informat el club de la Vall d' Albaida , que ha rebut nombroses mostres d'afecte del món del futbol, de clubs de la Comunitat Valenciana , Múrcia , Catalunya i La Rioja, entre altres llocs .
El juvenil B de la Fundació Esport Base d'Ontinyent ( FEBO ) , natural d'Aielo de Malferit , disputava aquest matí un partit a Villanueva de Castelló contra el CFB Castelló de la Ribera A al camp municipal l' Almena , en una trobada del grup V de la Segona Regional Juvenil . El menor mort havia expressat a primera hora d'avui a través de les xarxes socials les seves " ganes de jugar " la trobada . El jove jugador va caure desplomat al minut 20 de partit ia causa d'una aturada cardíaca . Les assistències han intentat en va reanimar Óscar MJ mentre arribava una ambulància .
El partit que havia de disputar aquesta tarda el juvenil A de l'Ontinyent davant el Salesians ha quedat suspendiso . Els jugadors del partit de Segona B entre equip sènior i el Lleida Esportiu han lluït braçalets negres en senyal de dol . La FEBO és una escola filial del club del Clariano que compta amb 17 equips de categoria prebenjamí a juvenil .

Excursió d'inglés al teatre del Cabanyal

Tenim una excursió d'ingles programada per al dia 8 de abril, que es de teatre i on podrem vore un teatre en ingles que se encuentra prop de l'institut del Cabanyal. Les curses que van anar son els de tercer d'ESO i primer de batxiller.

Los Estudiantes monten barricades en la UA El Segundo Día de Huelga

La Segunda Jornada de La Huelga de Estudiantes Tuvo ONU Seguimiento Mayoritario del tanto en la Universidad de Alicante de como en Secundaria . No HUBO incidents de Relevancia , Pero Sí , momentos de tension porción las barricadas Que se instalaron en los Accesos al campus de San Vicente del Raspeig . La Vigilancia de la Guardia Civil Ayudo una cola del los Jóvenes permitieran el paso de una tarta de un Estudiantes, Profesores y Trabajadores Que pretendían acceder a este las Instalaciones de la Institución Académica .
Desde las 6.30 horas de la Mañana , Segun informaron desde la universidad, los piquetes Informativos sí situaron Cortando el paso a los Vehículos en las Principales Puertas de Acceso al campus , la Adyacente a la Autovía A7 , la de la calle Alicante y la de la calle Vicente Savall Pascual , Pero permitían el Acceso un pastel en el resto de Accesos . Sin embargo , la Organización de los Estudiantes acordo permitir el paso Fluido from La Puerta Que une el centro comercial Adyacente Con El campus , from Por Lo Que el resto de Entradas sí pedia una los Estudiantes y Trabajadores Que , Como signo de Respeto a la huelga , Aunque No la secundaran , accedieran Por La Puerta peatones párr laterales.

CRONICA

Jornada cultural. Torneig de futbol

El dimecres, 26 de Febrer se celebró la jonada cultural del Ramon Llull i per tant el torneig de futbol.
El torneo comença a primera hora del matí començant amb els equips de tercer d'ESO i quart d'ESO. Els equips estèn agrupats en grups els cuals juguen de tercer d'ESO fins a segón de batxiller, per una banda, i per altra banda juguen els equips de primer contra els equips de segon. El torneig es va acabar a les 2:00pm.
Els equips tenien que ser de 5 o mès jugadors ja que 5 d'ells juguen al camp i altres tenen que quedarse de suplents.
El torneig va acabar molt bè, i els alumnes de tercer d'ESO van ser eliminants, però aleshores van jugar molt bè ja que van empatar 3-3 amb els de segon de batxiller i això es tot un mèrit.
Finalment va guanyar els alumnes de primer de quart de l'ESO, ja que la majoria del seus jugadors juguen en equips de futbol.